Es parla molt sovint sobre els països Catalans com quelcom semblant a una unitat política i cultura, i no tant lingüística com realment ha de ser. El terme de Països Catalans, l’inventa un notari valencià anomenat Bienvenido Oliver Esteller natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret l’any 1876, el terme l’escriu per primera vegada en l’obra “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, (Madrid, 1876)” en relació a la semblança lingüística de diferents regions. De seguida té fortuna a la Renaixença Catalana a finals del segle XIX com a sinònim de “territoris de parla catalana”.Primer de tot, hem de tenir clar que els Països Catalans mai han existit com a unitat política. Ara bé, Catalunya com a tal si és una unitat política, cultural i lingüística. Però Catalunya i els Països Catalans són dos realitats totalment diferents. Els Països Catalans, realment no és el mapa administratiu de les diferents comunitats autònomes que la formen, sinó què han de ser límits lingüístics. Així, doncs, no té sentit englobar la Fenolleda del sud de França ja que es parla Occità. Tampoc la Vall d’Aran on es parla l’Aranés, així com l’interior de la Comunitat Valenciana on s’ha parlat sempre castellà ja que va ser repoblat per aragonesos i “castellano-manxecs”. Per aquest motiu, agrairia, abans de fer servir el terme Països Catalans, com va dir un cop el senyor Carod-Rovira “situar-se abans en el mapa”.
Fran Hervías Chirosa
Publicat: Diari de Girona
No hay comentarios:
Publicar un comentario