S'ha consumat. Els mitjans de comunicació de titularitat pública de Catalunya han quedat novament segrestats pels partits polítics. Com ja ho eren, i com ho són els estatals, de comu?nitats autonòmiques i municipals, en general, de tot el territori espa?nyol. S'aprovà una llei pel parlament català amb la intenció -es digué- de garantir la neutralitat i pluralitat dels mitjans públics catalans. Si aquest era teòricament l'esperit de la "llei Tresserras", la realitat ha estat radicalment contrària; no podia resultar pitjor. Així, tots els càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals se'ls han repartit descaradament i vergonyosa "per quotes" de partits. Com escriu Francesc de Carreras al respecte: "Poques vegades hi ha hagut un tan ampli acord social en refusar una mesura aprovada por tots els partits del Parlament de Catalunya, a excepció de Ciutadans". I és que la nova llei -segons aquest professor i comentarista polític, que va més al fons de la qüestió- "fou redactada de manera que aquestes nobles intencions (neutralitat, pluralitat) poguessin ser burlades a la pràctica; es tracta d'una llei que amaga el més pur cinisme. Els seus vertaders objectius: protegir els interessos de la partitocràcia catalana".
De qui són els mitjans públics de comunicació? Són de la societat o del govern de torn? Ja que la partitocràcia que domina el nostre país, que no respecta ni serveix fidelment la societat, des de principis de la transició política va manant i disposant dels mitjans de tots i pagats per tots. No respecta, ni serveix, sinó que manipula i se serveix de l'opinió pública a favor de la ideologia i dels interessos dels governs. Tots, uns més obscenament que d'altres. I com que els mitjans públics audiovisuals influeixen enormement en la informació i la formació de l'opinió i en conductes dels ciutadans, amb aquest escandalós abús antidemocràtic per part dels partits en el poder resulta que l'opinió social queda decisivament dirigida, controlada i manipulada pels polítics. Amb el segrest "democràticament il·legítim" dels mitjans públics per part dels partits, queda en gran part segrestada la llibertat d'expressió, l'opinió pública i la mateixa democràcia. Només ens cal confiar en el miracle que l'allau de crítiques rebudes facin reflexionar "els 12 magnífics" nomenats per consumar aquest segrest, i que per un mínim de dignitat personal i professional es desempalleguin una mica d'aquesta servitud partidista que planarà durant tot el seu mandat, per vergonya seva i desgràcia del país.
WIFREDO ESPINA
Periodista, exprofessor universitari i fundador del Centre d'Investigació de la Comunicació
Publicat: Diari de Girona, 29 Gener 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario