La història es repeteix, després de 70 anys. Hem tornat a l’any 36, crides enfurismades als púlpits i balconades des de les esglésies y edificis públics a parlaments de polítics conduint a fidels i infidels a aixecaments en nom de Déus y pàtries. Ara, després de 31 anys de la mort al llit del dictador i una transició fructífera i constitucional, la classe política ja no necessiten les balconades s’han fet propietaris repartint subvencions a dojo dels nous mitjans de comunicació ; tornant a crear sentiments de qui te la Nació més gran rica y lliure. Un altre cop tenim salva pàtries disposats a enfrontar als ciutadans entre si, a costa del que sigui exaltant factors patriòtics. No ens mereixem aquests polítics interessats només en enfrontar-nos a uns contra els altres en nom de nacions ni de diferències territorials, els drets són nostres no del territori on som, és necessari tenir representants polítics que administrin el nostre benestar social amb eficàcia i professionalitat. Els sentiments de pàtria o religió són només de cadascú i els administrem nosaltres en l’àmbit particular o social sense que ningú els utilitzi en el seu propi interès per aconseguir afinitats que al final sempre són rentables per tapar els seus pecats i seguir a les poltrones.Ciutadans, diguem NO
Ciudadanos, digamos NO
No hay comentarios:
Publicar un comentario