Avui, a e-noticies.com, surt la següent noticia:
Una delegació de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) formada per la diputada al Congrés espanyol, Laia Cañigueral; el secretari de Relacions Internacionals de l’organització, Marc Puig, i els tècnics, Àlex Daudén i Sergi Giró, va desplaçar-se la setmana passada a Bolívia -on van aparèixer durant quatre minuts a la televisió pública- per aplicar un programa de formació política als dirigents de les joventuts del Movimiento al Socialismo–Instrumento Político para la Soberanía de los Pueblos (MAS-IPSP), del president indigenista Evo Morales. L’objectiu de la delegació catalana era "formar políticament els joves dirigents revolucionaris i aconseguir, així, més garanties per aplicar a Bolívia les polítiques del nou socialisme democràtic i de defensa dels pobles indígenes que impulsa el MAS-IPSP".
Les JERC manifesten que la seva presència "va aixecar molta expectació al país andí, fet que va servir per explicar la realitat política i social dels Països Catalans i la lluita del poble català per exercir el dret a decidir". Les joventuts d'Esquerra van visitar el parlament bolivià, on es van reunir amb David Herrada, un dels principals líders del MAS-IPSP, diputat al parlament i vicepresident de la comissió de política internacional de la cambra.
Herrada els va explicar que "el poble bolivià votarà en breu una nova constitució política i que la futura constitució reconeix l’oficialitat de les 36 llengües i cultures que formen la nació boliviana, fet que suposa un gran avenç atès que els governs conservadors anteriors al d’Evo Morales es van caracteritzar per la persecució i discriminació de les comunitats indígenes". En aquest procés, la delegació catalana va mostrar també la seva satisfacció pel fet que "Bolívia hagi estat el primer país del món a aprovar amb rang de llei estatal la declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes". En aquest sentit, els representants de les JERC van aportar "la seva experiència viscuda en el procés de normalització lingüística als Països Catalans".
Al final de la visita, la delegació de les JERC va assistir a la sessió plenària que s’estava desenvolupant. A la seva entrada a la cambra el seu president, Mundo Novillo, va saludar la presència de la “delegación Catalana”, que va anar seguida "d’un fort aplaudiment" per part dels diputats del MAS-IPSP. El jovent independentista va donar "suport explícit al procés de nacionalització de les reserves naturals en hidrocarburs que està duent a terme l’executiu d’Evo Morales perquè comporta que els beneficis de l’explotació dels recursos reverteixin en el conjunt del poble bolivià".
En aquesta línia, les JERC van explicar "la realitat nacional catalana i l’estratègia per assolir la majoria social per la independència dels Països Catalans en contraposició a la reivindicació dels autonomistes de la regió boliviana de Santa Cruz, que representa les ànsies de la minoria oligàrquica i reaccionària del país amb l’únic interès de continuar gaudint dels privilegis econòmics de l’explotació dels recursos naturals de Bolívia". Les JERC "no consideren legítimes les demandes de Santa Cruz perquè consideren que després de controlar l’Estat bolivià durant molts anys i d’enriquir-se a costa de l’explotació econòmica de la població indígena i dels recursos naturals de tots els bolivians, l’autonomia és únicament una disfressa per amagar la voluntat de crear un contrapoder per fer front al govern bolivià, aconseguit de manera democràtica per Evo Morales i el MAS-IPSP".
Les JERC consideren que "el govern bolivià està prioritzant les polítiques de joventut per afavorir el progrés econòmic i social del país". Per aquest motiu la delegació catalana es va reunir amb Juan Carlos Alarcón, director nacional de Joventut del govern bolivià, i amb els responsables de la sectorial d’universitats de les joventuts del MAS-IPSP. Les JERC van compartir amb Alarcón "les experiències que desenvolupen les dues organitzacions en polítiques de joventut en els seus respectius governs". Les JERC van assenyalar la necessitat que "tots dos governs desenvolupin polítiques per a l’emancipació i la participació del jovent". Alarcón va expressar les prioritats del seu govern en matèria de joventut, on l’atur afecta especialment el jovent fins a obligar-los a no trobar cap altra solució que l’emigració, en un gran nombre de casos.
La delegació internacionalista de les JERC també es va reunir amb la Federación Nacional de Mujeres Campesinas Indígenas Originarias de Bolívia “Bartolina Sisa”. L’associació és "un moviment social conformat per dones camperoles amb l’objectiu de promoure el desenvolupament social, econòmic, polític i cultural, així com el respecte a la identitat i l’equitat". En aquesta reunió les JERC es van entrevistar amb la membre del comitè executiu, Bertha Blanco, i amb l’exviceministra de Gènere i Assumptes Socials, Maruja Machaca.
Durant la trobada van conversar "sobre la situació de la dona al país i de la lluita que té aquesta associació per enfortir la participació activa de la dona indígena en la presa de decisions polítiques, econòmiques i socials". Les “Bartolinas”, que és com se les coneix popularment, es van mostrar "molt satisfetes en els avenços que ha fet el país en aquesta matèria". Un exemple d’això és l’assemblea constituent, on la seva composició és "pràcticament paritària". Elles també van aprofundir en "les discriminacions que la comunitat indígena ha sofert al llarg de la història del país i el seu paper en la formació d’un instrument polític que ha aconseguit assolir el poder per posar fi a les injustícies". De fet, les “Bartolinas” són un dels tres principals moviments socials que varen configurar el MAS-IPSP.
Una delegació de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) formada per la diputada al Congrés espanyol, Laia Cañigueral; el secretari de Relacions Internacionals de l’organització, Marc Puig, i els tècnics, Àlex Daudén i Sergi Giró, va desplaçar-se la setmana passada a Bolívia -on van aparèixer durant quatre minuts a la televisió pública- per aplicar un programa de formació política als dirigents de les joventuts del Movimiento al Socialismo–Instrumento Político para la Soberanía de los Pueblos (MAS-IPSP), del president indigenista Evo Morales. L’objectiu de la delegació catalana era "formar políticament els joves dirigents revolucionaris i aconseguir, així, més garanties per aplicar a Bolívia les polítiques del nou socialisme democràtic i de defensa dels pobles indígenes que impulsa el MAS-IPSP".
Les JERC manifesten que la seva presència "va aixecar molta expectació al país andí, fet que va servir per explicar la realitat política i social dels Països Catalans i la lluita del poble català per exercir el dret a decidir". Les joventuts d'Esquerra van visitar el parlament bolivià, on es van reunir amb David Herrada, un dels principals líders del MAS-IPSP, diputat al parlament i vicepresident de la comissió de política internacional de la cambra.
Herrada els va explicar que "el poble bolivià votarà en breu una nova constitució política i que la futura constitució reconeix l’oficialitat de les 36 llengües i cultures que formen la nació boliviana, fet que suposa un gran avenç atès que els governs conservadors anteriors al d’Evo Morales es van caracteritzar per la persecució i discriminació de les comunitats indígenes". En aquest procés, la delegació catalana va mostrar també la seva satisfacció pel fet que "Bolívia hagi estat el primer país del món a aprovar amb rang de llei estatal la declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes". En aquest sentit, els representants de les JERC van aportar "la seva experiència viscuda en el procés de normalització lingüística als Països Catalans".
Al final de la visita, la delegació de les JERC va assistir a la sessió plenària que s’estava desenvolupant. A la seva entrada a la cambra el seu president, Mundo Novillo, va saludar la presència de la “delegación Catalana”, que va anar seguida "d’un fort aplaudiment" per part dels diputats del MAS-IPSP. El jovent independentista va donar "suport explícit al procés de nacionalització de les reserves naturals en hidrocarburs que està duent a terme l’executiu d’Evo Morales perquè comporta que els beneficis de l’explotació dels recursos reverteixin en el conjunt del poble bolivià".
En aquesta línia, les JERC van explicar "la realitat nacional catalana i l’estratègia per assolir la majoria social per la independència dels Països Catalans en contraposició a la reivindicació dels autonomistes de la regió boliviana de Santa Cruz, que representa les ànsies de la minoria oligàrquica i reaccionària del país amb l’únic interès de continuar gaudint dels privilegis econòmics de l’explotació dels recursos naturals de Bolívia". Les JERC "no consideren legítimes les demandes de Santa Cruz perquè consideren que després de controlar l’Estat bolivià durant molts anys i d’enriquir-se a costa de l’explotació econòmica de la població indígena i dels recursos naturals de tots els bolivians, l’autonomia és únicament una disfressa per amagar la voluntat de crear un contrapoder per fer front al govern bolivià, aconseguit de manera democràtica per Evo Morales i el MAS-IPSP".
Les JERC consideren que "el govern bolivià està prioritzant les polítiques de joventut per afavorir el progrés econòmic i social del país". Per aquest motiu la delegació catalana es va reunir amb Juan Carlos Alarcón, director nacional de Joventut del govern bolivià, i amb els responsables de la sectorial d’universitats de les joventuts del MAS-IPSP. Les JERC van compartir amb Alarcón "les experiències que desenvolupen les dues organitzacions en polítiques de joventut en els seus respectius governs". Les JERC van assenyalar la necessitat que "tots dos governs desenvolupin polítiques per a l’emancipació i la participació del jovent". Alarcón va expressar les prioritats del seu govern en matèria de joventut, on l’atur afecta especialment el jovent fins a obligar-los a no trobar cap altra solució que l’emigració, en un gran nombre de casos.
La delegació internacionalista de les JERC també es va reunir amb la Federación Nacional de Mujeres Campesinas Indígenas Originarias de Bolívia “Bartolina Sisa”. L’associació és "un moviment social conformat per dones camperoles amb l’objectiu de promoure el desenvolupament social, econòmic, polític i cultural, així com el respecte a la identitat i l’equitat". En aquesta reunió les JERC es van entrevistar amb la membre del comitè executiu, Bertha Blanco, i amb l’exviceministra de Gènere i Assumptes Socials, Maruja Machaca.
Durant la trobada van conversar "sobre la situació de la dona al país i de la lluita que té aquesta associació per enfortir la participació activa de la dona indígena en la presa de decisions polítiques, econòmiques i socials". Les “Bartolinas”, que és com se les coneix popularment, es van mostrar "molt satisfetes en els avenços que ha fet el país en aquesta matèria". Un exemple d’això és l’assemblea constituent, on la seva composició és "pràcticament paritària". Elles també van aprofundir en "les discriminacions que la comunitat indígena ha sofert al llarg de la història del país i el seu paper en la formació d’un instrument polític que ha aconseguit assolir el poder per posar fi a les injustícies". De fet, les “Bartolinas” són un dels tres principals moviments socials que varen configurar el MAS-IPSP.
L'agrupació de Blanes de Ciutadans - Partido de la Ciudadanía vol manifestar el següent:
1. Deguda a la situació geopolítica i social que es viu a Bolívia, el viatge de les JERC és una mostra d'irresponsabilitat i d'immaduresa moral i ètica.
2. Donar a conèixer, segons les JERC, "la realitat política i social dels Països Catalans i la lluita del poble català per exercir el dret a decidir" voldríem puntualitzar alguns detalls.
- El terme de Països Catalans, l’inventa un notari valencià anomenat Bienvenido Oliver Esteller natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret l’any 1876, el terme l’escriu per primera vegada en l’obra “Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, (Madrid, 1876)” en relació a la semblança lingüística de diferents regions. De seguida té fortuna a la Renaixença Catalana a finals del segle XIX com a sinònim de “territoris de parla catalana”.
- Els Països Catalans mai han existit com a unitat política pròpia. Ara bé, Catalunya com a tal si és una unitat política, cultural i lingüística. Però Catalunya i els Països Catalans són dos realitats totalment diferents. Els Països Catalans, realment no és el mapa administratiu de les diferents comunitats autònomes que la formen, sinó què han de ser límits lingüístics. Així, doncs, no té sentit englobar la Fenolleda del sud de França ja que es parla Occità. Tampoc la Vall d’Aran on es parla l’Arenés, així com l’interior de la Comunitat Valenciana on s’ha parlat sempre castellà ja que va ser repoblat per aragonesos i “castellano-manxecs”.
- Així doncs, el terme de Països Catalans fa referència als territoris o regions de parla catalana o d'una semblança a la llengua catalana. L'història dels Països Catalans no ha existit mai com a tal, ja que aquestes regiosn de parla catalana formaven part de la Corona d'Aragó, sense existir una identitat política pròpia entre les regions anomenades Països Catalans.
3. El viatge, segurament subvencionat per diners públics, per tant, per tots el catalans, hagués estat més enriquidor emprant-lo per donar unes classes d'ètica a les JERC
4. Com a part positiva, em pogut apreciar com les JERC han pogut veure com l'enriquiment de la llengua castellana serveix per alguna cosa, com a mínim, per a la comunicació. No obstant, suposem que el seu perseguiment i menyspreu continuarà per part d'aquests jovenets.
5. Suposem que la diputada Laia Cañigueral, va utilitzar la seva representació com a diputada al Congrés del Diputats per accedir-hi amb més facilitat a reunions i per tal de tenir un cert reconeixement.
Si això és així seria necessari que el Govern Espanyol prengués les posicions necessàries per saber en nom de què ha anat la diputada Cañigueral.
6. Per finalitzar, volem convidar al nostre vilatà i secretari de Relacions Internacionals de les JERC, Marc Puig, una reflexió sobre la realitat real dels Països Catalans, i sobretot, de la realitat social que es viu a Bolívia.
Ciutadans de Blanes creu que les JERC no és un exemple moral i ètic per a la població boliviana, tenir present que les JERC:
- Homenatgen i justifiquen a terroristes de Terra Lliure que van produir una mort i desenes de ferits, pànic entre la població catalana i van col·laborar estretament amb els terroristes d’ETA, recordar que aquests últims porten gairebé un miler de morts a les seves esquenes.
- La discriminació que realitza part del jovent de les JERC cap a gran part de la població de Catalunya pel sol fet de parlar en castellà, de no reconèixer Catalunya com a “Una, Gran i Lliure”, i de no compartir el ranci racisme que promou les JERC recolzat pel nazionalsocialisme de que tant es senten orgullosos.
- Per tot el manifestat en els punts anteriors, creiem que són motius suficients per manifestar el nostre rebuig a aquest viatge, ja que les JERC i les seves polítiques realitzades no és un exemple a seguir pel poble bolivià ni per cap altre societat mundial.
Ciudadanos de Blanes
27-12-08
Ciudadanos de Blanes
27-12-08
No hay comentarios:
Publicar un comentario